Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

davall

1 prep. [LC] En combinació amb de o sola, expressa una relació que denota posició d'una cosa respecte a allò que està més alt en direcció vertical i en contacte o no amb ella. Eren davall un arbre. Davall de la ciutat, el riu es fa més estret. El llum és damunt la taula, davall el prestatge.
2 1 adv. [LC] En una posició inferior respecte a allò que està més alt en direcció vertical.
2 2 adv. [LC] En un escrit, posteriorment, més endavant. Em fareu trametre els objectes davall especificats.
3 [LC] damunt davall V. damunt.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions